... desbastant la meva Pedra interior .·.

Valentia?

2012-01-18T09:01:00.001+01:00

El marxar d’un lloc quan tot s’enfonsa es unacte molt humà, ho portem molt endins de nosaltres. El quedar-se fins a la resoluciófinal, sigui la que sigui es la que ens fa grans i semidéus.

La culpa es dels altres

2012-01-05T16:15:00.000+01:00

Lamentar-se contínuamentde la herència enverinada rebuda dels nostres antecessors és mostra de pocaconfiança en la capacitat pròpia de resoldre els problemes.

I darrerament nomess’escolten laments dels governs actuals a Catalunya i ara a Espanya de que laculpa es dels altres.

El seus negocis son la nostra crisi

2011-11-21T16:08:00.001+01:00

Mai el poble que s’aixeca ben d’hora cada dia, es a dir, la classe treballadora o la classe mitjana han provocat mai cap crisis econòmica, ja que la nostra experiència més que centenària ens diu que aquestes crisis sempre repercuteixen contra la nostra estabilitat i dignitat com a persones.

Les crisis nomes les poden provocar els grans lobbys econòmics, que son els únics que treuen profit d’aquests rius socioeconòmics inestables i turbulents; i que amb la seva inexistent absència d’escrúpols no dubten en sacrificar països, governs democràtics, estabilitats socials, societats civils, famílies i persones.

Que no ens ho facin creure, nosaltres no tenim res a veure amb la prima de risc ni amb els índexs borsaris ni amb la pressió dels mercats; els únics mercats que nosaltres dominem, coneixem i tenim una excel·lent relació personal i molta més cura son els que cada setmana a moltes places del nostre país es munten per a fer el millor dels comerços, un comerç entre gent senzilla que vol viure amb pau.

Malgrat tot, lluitarem pels nostres ideals, es el nostre deure i el millor dels nostres drets

Despotisme

2011-11-15T12:22:00.001+01:00

Tot per al poble però sense el poble… va esser el lema al segle XVIII de les monarquies de sang blava.

Ara en aquests moments i tal i com va dir Nietzche, que tot torna als seus orígens, les noves formes de monarquies, d'un poder mai vist, tornen per a quedar-se durant moltes generacions...

El seu lema...?

Tot per al poble però sense el poble.

Força

2011-11-03T09:10:00.000+01:00

Quan més pes tinc sobre les meves espatlles, més força em surt de dins per a suportar-lo

Vitalitats

2011-10-31T15:53:00.000+01:00

Si nomes parlem del present, vol dir que no veiem cap futur, ni bo ni dolent, per tant seriem una societat agònica.
Si parlem d’un futur negre que se’ns acosta vol dir que estem preparant-nos per a fer-li front i per tant tenim molta vitalitat.
No ploris per un poble que lluita però lluita per un poble que plora.

A la recerca de...

2011-10-30T08:44:00.000+01:00

El fracàs més gran de la vida no és el no haver aconseguit diners i fama. El fracàs més gran de la nostra vida i el que no te cap tipus de perdó es el no haver aconseguit la felicitat.

5.000.000

2011-10-29T12:37:00.000+02:00

Cinc milions d’aturats a tot l’Estat Espanyol, més o menys un 20% de la població activa. Darrere de moltes persones aturades hi ha drames humans que afecten la dignitat bàsica.
Cinc milions d’aturats... qui ho hauria dit nomes uns 5 anys enrere?

Viu !!!

2011-10-28T21:51:00.001+02:00

Deixa de pensar en la vida i comença aviure-la.

Veritats

2011-10-26T13:11:00.000+02:00

Afortunadament una gran part de la societat no pensa com jo, la meva veritat no es la mateixa que la de la meva veïna, ni la meva veïna pensa igual que el seu amic llunyà.

No hi ha veritats absolutes i diria que tampoc de relatives; el que es molt cert per a una cultura, per a un altra es una banalitat estúpida. I per aquestes veritats absolutes o relatives ens hem barallat, odiat i destruït fins la mort.

Per la meva veritat m’he cregut un esser superior, menyspreant a altres que a la vegada també em menyspreen a mi per considerar-me un equivocat i un esser inferior.

Diuen que la veritat és allí a fora, però potser estigui dins de tot... nomes potser.

Es el camí

2011-10-22T19:52:00.000+02:00

Quan escoltem que no hi ha res més a dir esquan esta tot per a dir. Hi han altres veus, les nostres no son les úniques,afortunadament.

Tot un honor

2011-10-21T18:05:00.000+02:00

Com a ciutadà català és un immens honor que se’m equipari a la alta dignitat de la gent de raça negra i amb la honorable gent que viu la seva condició sexual com a homosexual.
Molt honorat, gracies

Immoralitat humana

2011-10-18T22:07:00.003+02:00

Les fams al'Àfrica són una vergonya per al civilitzat Occident.

Els europeus que sempre ens hem sentit superiors i que creiem tenir el dret aensenyar moral i ètica, som els que més mal hem provocat a la humanitat en elsquatre punts cardinals, i si bé aquest estil de colonització canvia encomparació als dels segles XVIII - XIX i XX, encara estan allà, a l'Àfrica,Àsia i Amèrica, robant-los d'altres maneres, a través de multinacionals i seguimportant-nos les riqueses naturals d'aquests països a baix cost.

... i com occidental i ciutadà europeu em sento un immoral. Si d'acord que no pucfer res, però com a individu que forma part d'aquesta civilitzada societat m'assenyalacom indigne de la condició humana.

Es tindria quecrear una imputació penal per crims econòmics contra la Humanitat

Dubtes

2011-10-16T13:18:00.002+02:00

Del que no tinc cap, però cap tipus de dubtees que tinc dubtes.

Lluis Companys "in memoriam"

2011-10-15T07:34:00.001+02:00

Avui fa 71 anys que al alba va començar la nitmés llarga per al President de la Generalitat de Catalunya, Lluis Companys.

"No admetis, doncs, condols, ni ploris.Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica.Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrerpensament serà per tu i els meus fills, amb l'amor a Catalunya. Te besa, el teuespòs. Lluís"

Viure !!!

2011-10-12T07:14:00.001+02:00

Si les persones, entitats o societats perdem la il.lusió ens podem considerar mortes; té que hi haver un moment en que hem de deixar de fer cas a tant de apocalipsis financer i simplement viure amb seny i senzillesa, sense importar-nos massa el dia de demà i tots els desastres de profetes del desastre.

Gilad Shalit

2011-10-11T21:51:00.001+02:00

El soldat israelià, Gilad Shalit, capturat l’any2006 per milícies palestines serà finalment alliberat a canvi de mil presospalestins.

Un cop més baix la meva concepció occidentalestic sorprès per la desproporció.

Amb el cap ben alt

2011-09-21T13:03:00.001+02:00

A no sigui per a descarregar emocions puntuals, plorar no serveix de res; si estem al fons de l'infern hem de mirar cap al cel i anar amb fermesa, respecte i sense por cap amunt... fins tocar-lo amb la punta dels dits.

Que no se'ns apagui mai la Llum

2011-09-20T15:18:00.002+02:00

Caminar entre tenebres però tenint com a referència un far que ens guia es millor que ésser una tenebra enmig de una Llum que ens enlluerna i que per tant ens manté igualment en la foscor sota la vestimenta del fanatisme; per tant que no se’ns apagui mai la Llum, que no se’ns apagui mai aquesta força del nostre desig innat de seguir, malgrat totes les dificultats, ...pels múltiples camins sagrats que ens han de convertir en pedres angulars de la essència evolutiva iniciàtica col.lectiva de la Humanitat.

Voluntat de seguir que va unit al sentit profund de la paraula Llibertat, paraula on el seu concepte requereix ja de fet un tracte diví, ja que no hi ha evolució en el sentit humà i iniciàtic si la persona que faci el camí esta sotmesa a esclavatges, ja siguin aquests físics, socials o el pitjor de tots, les nostres pròpies cadenes mentals. La llibertat no s’adquireix ni tampoc es regalar, aquesta l’hem de conquerir cadascú i cadascuna de nosaltres, pas a pas, cop a cop, llàgrima a llàgrima, sang a sang i sobretot hem de comprendre el seu sentit sagrat. Es la pedra angular del humanisme, sense la pedra de la Llibertat el nostre Temple nomes seria una presó.

I no serem lliures si les nostres companyes i companys, facin aquests el viatge o no, no ho son; la Llibertat sense igualtat de condicions no existeix passant aquesta llibertat a la trista denominació de condicional, per tant, Igualtat, que es la essència iniciàtica del socialisme humà. Les nostres capacitats ens duran per mil camins uns més lluny que altres però el que tothom l‘hagi iniciat amb les mateixes garanties ens fa sentir profundament membres de una comunitat humana amb poderós sentit social i ètic, a cada qual segons les seves capacitats però sempre les mateixes oportunitats i garanties.

Avui per tu demà per mi, tots per un i un per tots... unes frases que ens deriven a una altra pedra angular, la Fraternitat, ésser fratern vol dir estimar i ser estimat, ens crea llaços indissolubles que ens fan anar més enllà de la condició humana, ens donar el grau iniciàtic de la germandat autentica, un amic pot ser un germà i un germà igual no es un amic. Aquí els camins ens duran a les nostres animes a fusionar-nos irreversiblement amb les nostres bessones.

I tant si som fraterns o no, tant si pensem igual com si no la nostra convivència es fonamenta en altra paraula Tolerància, la tolerància ens fa millors i es la base de la Pau i la Pau es la base de començar el camí cap a una Humanitat millor, per tant Tolerància, divina paraula.

Des de les nostres diferents condicions i valors anem junts amb la mateixa direcció cap a la recerca del camí personal que totes i tots volem fer des de la nostra Llibertat, Igualtat, Fraternitat i sobretot Tolerància.

El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.

Que no s'apagui la llum
que no vacil.li mai més
construïm un país de llums enceses.

Que no capia més llum
i que peten els ploms
il.luminant la nit amb l'esperança.

Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comenci ara.

No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.

És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.
Vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia sigui realitat.

Que així sigui

A cops de roc

2011-09-12T22:43:00.000+02:00

Tot es qüestió de força. Res a canviat; alnostre “mon” la força és il.lustrada, en altres mons, diuen que en total sontres i el tercer sembla que no és ni siquiera un mon, aquesta força es diubruta. Però tant bruta com il.lustrada, el més fort guanya i el dèbil o bes'adapta o be desapareix com sempre a sigut, es i serà a la natura... i queningú s’esgarri les vestimentes.

Per a poder canviar-ho hem de començar pernosaltres...
Però com pot canviar una Pedra si aquesta esta feta del que estafeta i no del que volem que sigui?

Bona Diada Nacional !!!

2011-09-11T08:26:00.000+02:00

Bona Diada Nacional

Visca Catalunya lliure!!!

La lluita per la dignitat

2011-09-10T10:03:00.001+02:00

Avui fa 10 anys que la gent de L'Ebre, deCatalunya i molta més de molts llocs vam omplir els carrers i places de laciutat de Brussel.les, mai les Terres de l’Ebre s’havien mobilitzat de lamanera tant enèrgica que ho vam fer. Cridant als quatre vents que l’aigua esvida i entonant les nostres cançons populars i de lluita i duent al cor el nusde la dignitat, l’aigua en forma de forta pluja ens va acompanyar en un matíhistòric.

Deu anys desprès ... la lluita tornarà acomençar. Que tremolin els més que possibles traïdors,

No us demanaré perdó per ser-ho !!!

2011-09-07T23:10:00.003+02:00

Parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català, treballo en català, estudio en català, renego en català, i, si fóra creient, resaria en català..., en definitiva: VISC EN CATALÀ!

Qatar Foundation

2011-09-06T19:34:00.003+02:00

Siguem romàntics però sobretot intel.ligents... per a continuar vivint el somni de l’actual Barça i poder ajudar a Unicef, la millor manera ara per ara es el patrocini de la Qatar Foundation.

Alfred Bosch

2011-09-05T23:43:00.002+02:00

Aquesta tarda nit he estat en una trobada aAmposta (Montsià) amb Alfred Bosch, candidat a les primàries d’EsquerraRepublicana per encapçalar la candidatura a les eleccions generals d’Espanya.No he pogut estar fins al final per motius d’agenda però em quedo amb una fraseque ho diu tot i que va amb el meu tarannà...

...“no sortirà cap paraula malsonant contra elmeu rival i company i hem de deixar de ser un partit armat contra nosaltresmateixos”

I el poble es recull quan el lament s’acosta

2011-09-04T14:48:00.000+02:00

És humil el meu cant

però hi ha moltes veus

que reclamen a crits que les escoltin.

Vivim, vivim somniant i empenyent

fins que algun dia sigui realitat...

... Independència !!!

Ni un pas enrere... Insubmissió !!!

2011-09-02T22:07:00.000+02:00

Als pares i mares que van reclamar una educació en castellà per als seus fills i filles en Catalunya, no els importa que aquests sàpiguen be ó no el idioma de Cervantes... nomes volen la destrucció de la pèrfida llengua catalana.
La nostra resposta INDEPENDÈNCIA, tenim presa, molta presa !!!
I la foto es sense fronteres perquè som terra de acollida oberta a tot el mon.

Escacs... el escac permanent.

2011-09-01T00:07:00.001+02:00

En el tauler dels escacs ni la peça mésimportant te decisió pròpia, una ment diabòlica decideix si aquesta ha dematar, morir o fer d’esquer per a fins incompresos, inimaginables i completamentaliens a les 32 peces.

En el tauler de la Vida ens creiem que som lliures i decidim sobre el nostrepropí destí, però en realitat tenim tant poder de decisió com un peó delsescacs. Es a dir... cap ni un.

... ???

2011-08-29T18:02:00.002+02:00

Que ens esta passant?

Heribert Barrera

2011-08-28T14:19:00.003+02:00

Moltes gracies Heribert, moltes gracies per la teva coherència social, política i humana i per la teva lluita per mantindre viva la flama de la futura República de Catalunya.
Ara que ja no ets entre nosaltres hem contret amb tu el deure d’aconseguir el teu somni personal i el nostre col.lectiu... Una Catalunya republicana, lliure i amb una alt nivell de vida social.
Que descansis en pau, Heribert

Iniciació

2011-08-21T12:21:00.000+02:00

Comprendre la saviesa iniciàtica de la fina líniaentre dalt i baix, felicitat i dissort, èxit i fracàs, serenor i desesperació,integritat i mesquinesa, riquesa i misèria, vida i mort... ens fa veure igaudir sobre el difícil equilibri del camí sagrat de la nostra vida.

Per damunt de tot dignitat, inclòs per damunt de la mateixa dignitat.

2011-08-19T02:44:00.000+02:00

La temptació de fer llenya de l’arbre caigutes forta, però construiré un bosc propi on la llenya la tingui que suar dia adia, cara a cara.

Per a Blanca

2011-08-16T22:43:00.001+02:00

Per a la Blanca, desitjant que en algun llocdel mon segueixi caminant entre llobes i dormint amb llops.

Minotaure

2011-08-15T01:20:00.001+02:00

Som mediterranis, com els antics cretencs; tenim cultures ancestrals, com els antics cretencs; tenim una religió cultural que ens surt d’una anima universal que es perd en la nits dels temps, com els antics cretencs; tenim una part fosca com els antics cretencs; tenim una gran anima noble, com els antic cretencs.

I amb aquesta fusió de part fosca i anima noble, tota en una, rendim culte al toro perquè amb ell estem fusionats des de temps immemorials i particularment tinc certa angunia que des de amplis sectors de l’antiga Laietana ibera se’ns consideri uns monstruosos Minotaures.

Ni uns som tant besties ni altres tant humanistes, tant uns com altres tenim en comú la defensa de les nostres cultures, siguin aquestes ancestrals, tradicionals, modernes, de nou format... i per tant ninguna cultura s’ha de considera ni imposar per damunt d’altra ja que ninguna te la aureola de la divinitat ni la consideració de cultura única, més hi faltaria.

Els temps, la seva evolució, la seva gent farà que aquestes continuen amb els segles o desapareguin amb el temps, res es perfecte ni tampoc etern... o si?

Particularment sento fascinació pel toro i de fet els hi tinc un pànic cerval, a la festa dels correbous que és practica als antics territoris dels ibers ilercavons, no gaudeixo de ella com a tal, però si de tot el gran ambient de comunió social i fraternitat que de ella es desprèn, nomes qui viu activament en tots els sectors del territori sap del que parlo.

I per aquesta cultura, com els antics cretencs, lluitaré fins que la meva gent ho digui.

Per Deu, un riu. Per Deessa, l’aigua

2011-08-14T10:26:00.000+02:00

He crescut a terres vessades pel riu,

del riu que ens porta els efluvis profundsdels avantpassats

i que ens els impregna el cor,

per conservar viu aquell amor

que per sempre mes sentim per la Nostra Terra.

Cantinfles

2011-08-13T13:37:00.000+02:00

Mitjançant la Isabel , he vist aquest vídeo, que es part de la pel·lícula Por mispistolas de Mario Moreno Cantinflas ó Cantinfles com diem aquí a Catalunya.

Cantinfles va ser un geni i sota les sevesfrases feia una critica demolidora a la societat del seu temps, una societatque no esta tant llunyana de la nostra actual.

Cesc Fàbregas

2011-08-05T22:54:00.003+02:00

Si el Arsenal fos un club esportiu tal com cal, ja hauria denunciat al Barça per la lamentable pressió any rere any que fa per Cesc Fàbregas.

Si el Arsenal fos un club esportiu tal com cal, ja hauria apartat de l’equip i sancionat durament a Cesc Fàbregas per la seva actitud envers el club que li paga.

El Arsenal de fet ni denuncia a uns ni aparta ni sanciona a altre, perquè de fet no es un club tal com cal, es un club on l’únic interès es el diner.

En general la paraula esport es tindria que esborrar de l’esport.

La filosofia de l'agram

2011-07-20T21:23:00.001+02:00

Al delta de l’Ebre tenim en els marges dels arrossals i també dins de ells una mala herba, l'agram, aquesta herba crea múltiples arrels i s’estén de manera molt rapida formant una espessa capa i arribant a colonitzar-ho tot.

Per a poder treure-la es te que arrancar de soca-rel, si nomes ho fem per les seves parts visibles no fem res. Torna a créixer i amb mes brio.

En la política, potser massa vegades, moltes ideologies, partits, líders politics... tenen la tàctica de l’agram, creen espesses capes on el que es veu es nomes una petita part del que hi ha baix.

A Joan Laporta

2011-07-19T21:43:00.003+02:00

Jan, jo no estic lliure de culpa per tant no serè jo el qui te tiri la primera pedra, ni tampoc la ultima, qui punyetes soc jo per fer de jutge si encara no he sabut mai si actuo correctament amb la meva pròpia vida.

Jan, a mi també m’agrada la “dolce vita” i si no la puc practicar és perquè no tinc prou capacitat econòmica per a més, ni tampoc capacitat intel.lectual per a prosperar socio-econòmicament, si soc una mica ruc es el que hi ha, aquí cadascú te el que te; per tant ho tinc clar, el darwinisme social sempre a segut norma universal de vida des de fa ja segles. Si tu pots, jo no te tinc enveja, nomes estic irritat amb mi mateix per ser una mica inútil, qui sap si ja inútil terminal sense remei.

Jan, si els diners son teus, tu sabràs com te’ls poleixes, jo encara no se perquè no arribo a fi de mes, si tu no em deus res ni jo tampoc a tu, jo no tinc perquè demanar-te comptes de les teves vacances ni tu demanar-me explicacions de perquè la meva economia no arriba a fi de mes.

Jan, tant si tu i jo fem fiscal, legal i èticament be o no les coses ja ens ho faran saber les autoritats pertinents, ni tu m’has de dir el “que” ni jo a tu el “qüa”. La teva i la meva vida son coses de cadascú de nosaltres i més faltaria.

Això si Jan, la dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha de semblar.... i... i es que tu, Jan, estàs ja en l’orbita del Cèsar i tens que saber el que si i el que no.

Jo puc sembla i ser qualsevol cosa, a l’únic Cèsar que conec es un bon amic però no du la corona de llorer damunt el cap, per tant no estic a la diana dels mass media, tu si.

Bones vacances Jan

Delta de l'Ebre

2011-07-18T20:06:00.000+02:00

Es nomes quan t’atures amb els detalls quan comprens laimmensitat de la Vida

In memorian Facundo Cabral

2011-07-10T02:03:00.009+02:00

No sóc d'aquí, ni sóc d'allà
no tinc edat, ni futur
i ser feliç és el meu color
i la meva identitat.

M'he transformat en unhome lliure(com ha de ser), és a dir quela meva vidas'ha transformaten una festaque viu,a tot el món, desde l'austeritat delfred patagònica la luxúria delCarib, desde la lúcidabogeria deManhattan almisteri queenriqueix al'Índia, on la MareTeresa sapque hemde donar finsque ens facimal.

Em va costar 57anys arribarfins aquí, com nogaudir irespectar aquestmoment? Esguanya ies perd, espuja ies baixa, esneix ies mor. Isi la història és tansimple, perquè etpreocupes tant?. Noet sentisa part ioblidat, tots somla sal de la Terra. A latranquil·litat hi hasalut, com aplenitud dinsd'un. Perdonat,accepta't, Reconeix-tei estima't, recordaque has deviure amb tumateix perl'eternitat.

Aquest és un noudia
Percomençar de nou
Perbuscar el àngel
Queapareix en elssomnis

Estimo tant lavida perquè em vacostar moltgaudir-la... em vacostar moltsentir que jo eraprotagonista ino una escombraria.

Bon viatge a l’Orient Etern

Donec perficiam (fins a aconseguir-ho)

2011-06-24T21:52:00.000+02:00

Hem pagat els nostres deutes una vegada i un altra i ja hem complert la nostra condemna però no hem comes cap crim però si greus errors.
Som lluitadors nats i com a tals lluitarem fins al final perquè no hi ha temps ni lloc per a la derrota, no es ni serà un camí de roses però no anem a perdre i per tant hem de seguir i seguir perquè som lluitadors fins al final.

Jose Luis Sampedro, tota una lliçó de saviesa

2011-06-22T00:52:00.000+02:00

Rafael Serret m’ha enviat aquestes extraordinàries reflexions d’aquest gran filòsof. Us recomano que el escolteu molt atentament. Val la pena

Deltebre 2011-2015

2011-06-11T15:41:00.003+02:00

Aquest migdia a la sala de plens de l’Ajuntament de Deltebre s’ha constituït la nova corporació municipal sorgida de les eleccions municipals del 22 de Maig. El republicà Gervasi Aspa ha sigut elegit Alcalde amb els vots de la mateixa Esquerra Republicana i del Partit dels Socialistes de Catalunya amb qui han signat un pacte de legislatura, en aquest pacte el socialista Jose Emilio Bertomeu es convertirà en alcalde el 2013 fins a finals de legislatura.

Cal ressenyà que tant CiU com el PP han votat en blanc i s’han ofert a estar al costat del govern municipal en els grans temes i han demanat més ma estesa a Gervasi Aspa.

En les prometences i juraments del càrrec la immensa majoria dels regidors i regidores han utilitzat la formula de imperatiu legal.

En uns temps molt durs, caldrà molta unitat, imaginació i sobretot seny.

Des de aquí enhorabona al reelegit nou Alcalde, Gervasi Aspa.

Aquesta nit en plena foscor puc veure i sentir en els teus ulls la màgia que em fa salvatge i et vull donar el millor de mi i posar-ho als teus peus perquè jo vaig néixer per a estimar-te

2011-06-01T23:50:00.004+02:00

Ratko Mladic

2011-05-30T23:09:00.000+02:00

Senyor Ratko Mladic, vostè es una persona molt afortunada ja que tindrà la oportunitat de una bona defensa i esser tractat com a un ciutadà en un judici. A els ciutadans que vivien a Srebrenica l’any 1995 se’ls va negar tota classe de drets humans inclòs el més basic de tots, el de la vida.

Senyor Ratko Mladic, vostè es una persona molt afortunada... pensi en això.

Eric Abidal

2011-05-29T02:26:00.000+02:00

Quan l'Eric Abidal a aixecat la quarta Copa d’Europa que guanya el Barça, les llàgrimes em queien a dojo, no per la consecució del títol en si, que també, sinó pel simbolisme d’aquest jugador francès del Barça, una persona a la que me uneix el combat per la vida i contra una dura malaltia cancerígena.

Els dos ho hem aconseguit, però mentre l’Eric aixecava la Copa, com un flash m’han passat moltes coses per la meva ment mentre les llàgrimes cada cop eren més copioses i jo no podia articular paraula alguna.

Avui, aquesta nit i gracies a Puyol, al Barça i a l'Eric Abidal me he adonat que encara no he reaccionat ni soc conscient pel que vaig passar.

Deltebre 2011

2011-05-22T23:34:00.002+02:00

Esquerra Republicana es consolida i a pesar de perdre una regidoria no acusa el desgast de govern produït en uns quatre anys difícils.

CiU encara que guanya una regidoria no respon a les expectatives creades, i ja es veurà en pla intern com encaixen el que una regidora i un regidor històrics hagin quedat sense regidories i que aquestes siguin ocupades per membres provinents d'altres formacions politiques.

El PSC comença a sortir d'un llarg període de mals resultats i amb tota seguretat serà clau per a la formació de majories, esperem que estables.

El PP es mante.

I la aposta de Unió del Poble de La Cava queda en no res

Esquerra 7
CiU 5
PSC 3
PP 2
UPLC 0

Iguals en la diferencia, diferents però iguals

2011-05-16T21:28:00.001+02:00

Mentre observava a un senyor molt mal vestit, amb pitjor aspecte i amb la sensació que aquesta persona podria tenir qualsevol reacció no massa bona; continuava jo fullejant la premsa i així per damunt llegeixo sobre un alt càrrec del Fons Monetari Internacional, que a sigut detingut per haver intentat tindre sexe com els ancestrals homínids, es a dir, per la força.

Mentrestant el meu observat senyor de pitjor aspecte i mal vestit s’asseu a un banc públic a descansar amb mirada un tant absorta; tornant altre cop a la premsa que esta a les meves mans llegeixo una vinyeta lapidaria “El més gran perill per al nostre Sistema no esta a una mísera casa del Pakistan, el més gran perill per la nostra estabilitat esta ara mateix en un iot en la Costa del Sol”

Llavors em ve al cap aquell vell dit del refrany popular “Poderós cavaller es Don Diner”. Els grans senyors a pesar que les seves malifetes ens afecten greument a tothom sempre estan millor vistos i considerats.

Mentrestant el meu senyor que pot tenir qualsevol reacció no massa bona, amb mal aspecte i que vesteix pitjor, continua la seva marxa carretera avant, ell no es cap gran senyor ni falta li fa... segur que el seu cor es més gran que els de tots els senyors que en els seus hotels i al seus iots terroritzen modernes donzelles i empobreixen masses immenses de població.

On es la frontera?

2011-05-02T23:50:00.003+02:00

Si mirem al fons de la nostra ment, comprovarem que no ens separa res amb Ossama Bin Laden.

Bin Laden a estimat tant com nosaltres, nosaltres hem odiat tant com Bin Laden.

Bin Laden ha segut tant fidel a els seus amics com nosaltres a els nostres, nosaltres hem trait a els nostres amics tant com Bin Laden a els seus.

Bin Laden es creia per damunt del be i del mal, nosaltres també.

Bin Laden ha sigut estimat i odiat, nosaltres també hem segut odiats i estimats.

Un no ha tingut mes remei que escollir un únic camí, els altres no hem tingut cap més camí per escollir.

Les línies del comportament del homo sapiens son tant difuses que no tenen fronteres.

Europa avui, a vista d’ocell

2011-05-01T23:27:00.000+02:00

Ho portem dins

2011-04-29T18:17:00.000+02:00

L'important és tornar-se a aixecar i aquesta força la portem dins

A l’Hospital Verge de La Cinta de Tortosa

2011-04-27T00:11:00.000+02:00

Un dia com avui, un 27 d’Abril de 2007, tot l’equip d’urgències de l’Hospital Verge de La Cinta de Tortosa es va bolcar d’una manera professional i humana per a poder-me salvar la vida, en les hores critiques quan vaig patir una greu hemorràgia digestiva massiva.

En els instants on jo estava convençut que vivia els meus darrers moments d’existència, em va arribar fins al cor el alt grau humà de tot l’equip mèdic que aquella nit lluitava per mi.

A pesar de la meva gravetat, era conscient de tot i tinc gravat a la meva memòria a foc i per a sempre la imatge, dins un dels quiròfans, de la Doctora Margarita Villar, que mitjançat una laparoscòpia va aconseguir poder aturar l’hemorràgia que se’n duia la meva vida.

Un any desprès d’aquella nit, la mateixa Doctora em va diagnòstica un càncer gàstric, no vaig dubtar gens, sàvia a quines mans estava i passés el que passés a elles vaig entregar la meva confiança incondicional.

Gracies, gracies per existir

Discriminacions en la Copa del Rei

2011-04-24T06:39:00.000+02:00

Sense comentaris, que cadascú i cadascuna tregui les seves conclusions

80 anys de la Proclamació de la República de Catalunya

2011-04-14T22:20:00.001+02:00

80 anys fa avui, i desitjant que molt aviat es faci realitat el que Francesc Macià va fer aquell llunya 14 d’Abril des de el balcó del Palau de la Generalitat, la proclamació de la República de Catalunya.

Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Niceto Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens recolzem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

A Sebastià

2011-04-10T17:33:00.001+02:00

Vam compartir plegats mòltes hores de quimioteràpia, moltes converses farcides d’esperances i una lluita ferma contra la nostra greu malaltia.
Que la Pau sigui amb tu Sebastià

Trobarem a faltar el teu somriure;
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,
però el record de la vall, on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front dur la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
es vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga del teu comiat.

http://www.goear.com/listen/2a8e36f/la-vall-de-la-riu-vermella-canco-popular-catalana

Invocant a Marianne

2011-04-03T00:29:00.001+02:00

Estem perdent olfacte de combat social, retrocedim i ens costa sortir al carrer a reivindicar un món millor, hem deixat de creure en utopies i aquest ateisme social és nefast.

Pel be de la societat, però sobretot pel be de cadascú i cadascuna de nosaltres com a persones es hora de invocar als deus i deesses de la revolució.

Sopa de àtoms

2011-04-02T12:32:00.000+02:00

A els partidaris “interessats” amb la energia nuclear els ho dic :

Que de veritat es una bona font de energia poderosa per a mantindre el nostre nivell i ritme de vida, però te dos, nomes dos, greus problemes:

Els residus nuclears i l’accident nuclear.

Tant un com l’altre condemnen per a sempre al territori que te la gran fortuna i honor de albergar les “beneficioses”, per alguns pocs, centrals nuclears.

Un cementeri nuclear es per a sempre, mai temporal, per tant ... menys hipocresia, som rucs, però tant i tant ruquets no, una mica de respecte.

L’accident nuclear greu és devastador:

Ni peix, ni llagostins, ni olives, ni ametlles, ni arròs, ni vinya, ni turisme, ni fauna, ni gent, ni pobles, ni condicions de vida...

... però si, ruïna econòmica, humana, social, mediambiental

I sobretot nous refugiats, nous empestats.

A els partidaris “interessats” amb la energia nuclear els ho pregunto:

Tant us interessa el vostre compte corrent com per a exposar a un possible sacrifici tot un territori i la seva gent i generacions venidores?

A espatlles de gegants

2011-03-19T12:39:00.001+01:00

Malgrat tots els avatars, quan una entitat política i democràtica de base compleix 80 anys, vol dir que la saba es bona.

Felicitats a tota la gent d’Esquerra i un record a la gent que ja no hi és i ha lluitat per aquest ideal.

Temps d'humilitat

2011-03-13T10:20:00.000+01:00

La natura ha parlat altre cop, i més que parlar a cridat ben fort, ella la mare natura per si se’n havia oblidat és l’ama i senyora de tot el que ens envolta.

Aquest cop no ho ha fet en un país desballestant social, econòmic i políticament com Haití; ho ha fet en un de molt gran en avanç social i tècnic com es el Japó.

Per si se’n havia oblidat dins la nostra cega deïficació com a espècie, la mare natura ens a tornat a dir que no som absolutament res dins al univers, que som totalment prescindibles, que no fem falta.

Potser és hora d’inclinar el cap molt humilment davant l’autentica Deessa d’aquest Univers... la Natura.

Tendresa

2011-03-07T20:17:00.000+01:00

Un mon millor es possible, malgrat tot

El discurs del Rei

2011-03-06T17:18:00.007+01:00

Com un rei em sento, i el rei se sent com jo; el rei i jo ens trobem per a superar un obstacle comú i els dos recordem a un orador grec de l’antiga Grècia clàssica que ens va ensenyà el camí ple d’obstacles, d’espines i punyalades morals que es tenia que fer.

Camins més d’espines que no de roses, camins que ens han deixat marques fondes, al rei en forma de flor de lis, a mi en forma de ortiga però tant una com l’altra queden per a sempre molt a dins de la pell.

Aquí no hi han classes socials, aquí no hi ha distincions personals, tant val si ets el rei, si ets un orador filòsof ó si ets un humil proletariat; aquí tots els individus de tots els estaments socials estan units per la dicció.

I nomes la força i l’esperit de superació fan que un cop gires la vista al darrere vegis el gran camí que has recorregut i el que queda encara.

Com un rei em sento i el rei se sent com jo.

Lliure albir

2011-03-01T22:27:00.001+01:00

Es meva la decisió de no obstaculitzar la meva consciencia.

Es meva la decisió que les meves mans facin altre servei que no sigui el impedir no voler escoltar el que no m’agrada sentir.

Es meva la decisió que les meves mans facin altre servei que no sigui impedir que la meva mirada no vulgui veure el que sigui injust.

Es meva la decisió que les meves mans facin altre servei que no sigui impedir que la meva boca digui el que sigui veritat i just.

Es meva la decisió que meves les mans m’ajudin a ser fort.

Amb les idees clares

2011-02-27T22:07:00.000+01:00

Estava escrit

2011-02-27T16:35:00.001+01:00

Penso que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que exèrcits sencers preparats per al combat. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda, els bancs i totes les institucions que floriran al voltant dels bancs, privaran a la gent de tota possessió, primer per mitjà de la inflació, de seguida per la recessió, fins al dia en que els seus fills es despertaran sense casa i sense sostre, sobre la terra que els seus pares van conquistar.

Thomas Jefferson, 3er. President dels Estats Units de Nord-Amèrica, entre el 1801 i 1809

Evolucionem o retrocedim?

2011-02-25T00:03:00.004+01:00

"Té raó. Sempre vaig saber sobre l'home. Per l'evidència, crec que la seva saviesa camina de la mà amb la seva idiotesa. Les seves emocions reglen el seu cervell. És una criatura bel•licosa per naturalesa que dóna batalla a tot el que l'envolta, fins i tot a si mateix "

Així s’expressava el Dr. Zaius, el simi evolucionat en la pel•lícula “El planeta dels simis”

Però hi ha molts Gaddafis al mon, potser al costat nostre, potser dins nosaltres mateixos, sempre és la mateixa historia des de els albors de la humanitat, tinc dubtes sobre el nostre futur.

Us ho imagineu?

2011-02-20T02:47:00.001+01:00

Us ho imagineu?

Us ho imagineu, nomes imaginar-ho i que ningú malpensi , que el proper dia 22 de Maig, data de les properes eleccions municipals la ciutadania inicies des de la base, es a dir, des de els seus propis municipis, una nova revolució que sigui una catarsi en positiu per a la Democràcia?

Us ho imagineu, nomes imaginar-ho i que ningú malpensi, que el proper dia 22 de Maig, ningú vagi a dipositar el seu vot per a elegir els nous regidors?

Us ho imagineu que no vagi ningú, que tothom estigui a casa per a donar tocs d’atenció en positiu al Sistema?

Potser si que es hora de fer moure els engranatges, ja que el rovell de tants d’anys fa que grinyolen cada cop més.

Però ell ja no s’explica, perquè acaba de descobrir una inscripció sobre la paret blanca d’un solar:

És molt senzill: Quedeu-vos tots a casa

L’altre es mou cap un dels bancs, allarga la mà, recull un paper i lentament, en veu alta llegeix:

És molt senzill: Quedeu-vos tots a casa

Ràpida, amb l’abric encara a les mans, fa un pas cap a la cadira on de primer era asseguda, agafa un pintallavis de la lleixa i, amb lletres grosses, escriu sobre el mirall:

És molt senzill: Quedeu-vos tots a casa

Escolteu... ni una remor... ni tramvies, ni cotxes, ni veus humanes... Res. No hi ha llei, us ho dic. La ciutat en vol una de nova.

(Fragment de la novel•la “Acte de violència” de Manuel de Pedrolo)

Em cansa consumir opi

2011-02-17T22:16:00.000+01:00

Remuntada, remuntada, remuntada... aquesta es la paraula que més es comença a escoltar, és vol que totes i tots fiquessin el cos i l’ánima col•lectiva per a una suposada gesta nacional. Però d’aquestes gestes socio esportives les tenim setmana si setmana també, i en totes ens diuen que son transcendentals i la veritat... cansen amb tant Barça.
Jo d’aquest opi ja no em vull més.

Aprendre

2011-02-13T02:05:00.000+01:00

He de aprendre de la saviesa dels caragols, que no es tallen anant pel full d’un afilat ganivet... I de les cabres salvatges que anant contínuament per la vora de l'abisme no cauen

La imaginació al Poder

2011-02-08T20:09:00.000+01:00

Davant d'un nu

2011-02-07T23:42:00.000+01:00

Contemplant durant un descans el ampli catàleg de nus eròtics femenins que he rebut avui al meu correu electrònic, tots ells molt bonics, no deixo de pensar en les diverses concepcions dels cànons que sobre la bellesa femenina han hi hagut al llarg de la Historia de la civilització.

La Venus de Willendorf es el model de màxima bellesa a la Prehistòria, es la figura d'una dona amb formes un tant grotesques.

La Venus de Cnido representa els canons del classicisme de la antiga Grècia.

Rubens va pintar unes senyores grassonetes en les seves "Les Tres Gracies", tot un estereotip de bellesa en temps del Barroc.

Però realment poca importància té tot això, la bellesa canvia segons les èpoques i tot és segons els ulls de l'anima de cadascuna de les persones que observa. I per a qui no té cap importància en termes estètics és per als forenses, ja que quan la Vida ja no flueix tot deixa de esser bell per a convertir-se en el que realment som... biologia pura.

L'etern aprenentatge

2011-01-09T22:22:00.002+01:00

Un nadó al moment de néixer ho sap tot de la Vida, però en aquell instant un Angel li segellar els llavis i li diu a cau d’orella... Aprèn

Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar una ànima, i un aprèn que l'amor no significa anar a dormir i una companyia no significa seguretat, i un comença a aprendre ...

Que els petons no són contractes i els regals no són promeses, i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap alt i els ulls oberts, i un aprèn a construir tots els seus camins en el avui, perquè el terreny de demà és massa insegur per fer plans... i els futurs tenen una forma de caure en la meitat.

I després d'un temps un aprèn que si és massa, la calor del Sol crema. Així que un sembra el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima, en lloc d'esperar que algú li porti flors.

I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val, i un aprèn i aprèn ... i amb cada dia un aprèn.

Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'ofereix un bon futur significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat.

Amb el temps comprens que només qui és capaç d'estimar-te amb els teus defectes, sense pretendre canviar-te, pot oferir-te tota la felicitat que desitges.

Amb el temps t'adones que si estàs al costat d'aquesta persona només per acompanyar la teva soledat, irremediablement acabaràs no desitjant tornar a veure-la.

Amb el temps entens que els veritables amics són comptats, i que el que no lluita per ells tard o d'hora es veurà envoltat només d'amistats falses.

Amb el temps aprens que les paraules dites en un moment d'ira poden seguir fent mal a qui li ho vas dir, durant tota la vida.

Amb el temps aprens que disculpar qualsevol ho fa, però perdonar és només d'ànimes grans.

Amb el temps comprens que si has ferit a un amic durament, molt probablement l'amistat mai tornarà a ser igual.

Amb el temps te n'adones que encara que siguis feliç amb els teus amics, algun dia ploraràs per aquells que vas deixar anar.

Amb el temps te n'adones que cada experiència viscuda amb cada persona és irrepetible.

Amb el temps t'adones que el que humilia o menysprea un ésser humà, tard o d'hora patirà les mateixes humiliacions o menyspreus multiplicats al quadrat.

Amb el temps aprens a construir tots els teus camins en el avui, perquè el terreny del demà és massa incert per fer plans.

Amb el temps comprens que accelerar les coses o forçar-les a que passin ocasionarà que al final no siguin com esperaves.

Amb el temps t'adones que en realitat el millor no era el futur, sinó el moment que estaves vivint just en aquell instant.

Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç amb els que estan al teu costat, enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu i ara han marxat.

Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó, dir que estimes, dir que estranyes, dir que necessites, dir que vols ser amic, davant d'una tomba, ja no té cap sentit.

Però desafortunadament, només amb el temps ...

Catorze setmanes i mitja

2011-01-05T23:27:00.001+01:00

Amb la festivitat del dia de Reis i un cop hagi passat aquest cap de setmana ens toca una llarga peregrinació pel desert de la vida rutinària diària de catorze setmanes i mitja sense cap dia festiu pel mig, festius que arribaran amb la clàssica Setmana Santa.

I amb aquesta santa setmana per a uns i no tant santa per a altres també ens arribaran els albors de la primavera plena i pràcticament el tret de sortida per al bon temps meteorològic que tindrà els seus dies màxims en el calorós agost.

Catorze setmanes i mitja que estaran marcades amb el ferro roent de les catorze setmanes i mitja passades, però ens faran una mica més patir perquè encara tenim les costelles dolorides dels efectes del marcatge anterior i de l’altre, i de l’altre i de l’altre.

Catorze setmanes i mitja on ens bombardejaran amb el opi del poble català, el Barça...

Catorze setmanes i mitja on patirem els ajustos econòmics d’una economia global on tots diem quina es la nostra solució als mals monetaris del planeta però de fet ningú sap solucionar la seva modesta economia domestica.

Catorze setmanes i mitja on veurem més serials del Wikileaks, això si, sense que ens sorprengui més del compte.

Catorze setmanes i mitja on ja ens situarem damunt les eleccions municipals on tot seran promeses, desqualificacions, somriures de no fiar ... més o menys com a les eleccions nacionals de Catalunya de les catorze setmanes i mitja ja passades.

Catorze setmanes i mitja que donaran per a molt, nomes ens toca esperar a saber quina qualitat tindrà aquest “per a molt”

I ara que es desinfla el postís missatge de bons Nadals i bons desitjos d’any nou, es hora de saludar la realitat de les catorze setmanes i mitja.

Comença l’any, ara si.

2011 un any de prosperitat?

2011-01-01T00:47:00.001+01:00

No pinta gens be, però crec que a nivell general ens anirà be picar pedra durant aquest 2011, viure amb la espasa de Dàmocles sobre els nostres caps ens enfortirà, i si aquesta no cau i sortim en be tindrem tot un camí per endavant.

Espero l’any vinent inserir una imatge mes somrient i no tant burleta, però el desig tòpic de any pròsper te la seva ironia...

Us desitjo ... Salut Força i Unió en aquest 2011

Aristos Kratein

2010-12-30T22:10:00.002+01:00

El terme aristocràcia s'utilitzava en l'Antiga Grècia per referir-se a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors. Es deriva de les paraules gregues aristos, "millor" i kratein "governar".

La nostra Enciclopèdia Catalana defineix aristocràcia així:

f 1 POLÍT 1 Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, pel seu poder econòmic o per circumstàncies personals (moralitat, intel•ligència, nivell cultural).

I el PSC ha encetat un bloc per a seguir al nou Camelot...

http://elsmillors.wordpress.com/

Suprema suprimida de dignitat nacional

2010-12-22T23:34:00.001+01:00

Poc a poc, lentament, subtilment com el que es menja una carxofa fulla a fulla fins arribar-li al cor... així d’aquesta manera ens volen suprimir-nos nacionalment.

Com sempre dic, de nosaltres depèn.

Cap fred, cor calent (III)

2010-12-07T23:43:00.001+01:00

Es als hiverns més freds, durs i solitaris quan les llavors més bones mimen la seva germinació per quan sigui l’hora de mostrar el millor que duen dins.

Vull seny, vull reflexió, vull assemblearisme pur i responsable, vull autocrítica sense retrets.

No tornem a començar a fer el ruc que ja tenim molts d’anys a les esquenes com a partit.

Sigui qui sigui el President fem-ho be... i els que perdin que ho acceptin que tots sumem.

Cop de puny

2010-12-06T19:25:00.001+01:00

Cop de puny damunt la taula, cop de puny calculat amb el maquiavèl•lic “El Princep” com a llibre de tauleta de nit. El Govern espanyol amb el tema dels controladors ens a fet tot un avis per a navegants, la Constitució espanyola te uns mecanismes que sembla tots desconeixíem, l’estat d’alarma, que no se si també vol dir estat d’excepció.

Per si ens havíem cregut mai que el Govern ó l’Estat eren dèbils ja podem anar rectificant conceptes equivocats. Aquest pont de la Puríssima Immaculada Constitució passarà a la historia per que molts ens posarem amb les orelles ben atentes i els peus ben ficats a terra. En aquest pont dels controladors, l’Estat i el seu Govern al davant ens han dit molt subtilment que el que sortir del ramat tindrà noticies d’ells.

Wikileaks

2010-12-05T12:52:00.000+01:00

Fins ara tot el revelat per Wikileaks no m’ha fet immutat ni el més minin, tot el que es diu no és res que no suposadament sabéssim o imaginéssim. Partint de la meva idea que el que hi ha dalt es producte del que hi ha baix, els que manen al mon, sigui de manera global ó una mica més regionalista, son igual que nosaltres de bones, genials, dolentes, mesquines, dubtoses, falses, hipòcrites... persones.

Per tant, la diferencia nomes esta en la força del Poder de cadascú, a menor Poder més insignificant les nostres accions a nivell global i més invisibles.

Wikileaks es un espill de cadascun de nosaltres, no som millors ni tampoc pitjors dels nostres grans petits líders.

I el que més por tinc és que un dia una espècie de Wikileaks exposi les meves vergonyes, no soc un líder mundial, es clar, però soc tant "humà" com ells i com tots vosaltres.

Avui plorem la mort d'un estimat amic

2010-12-01T23:05:00.003+01:00

Ha mort Sentit Comú ...

Avui plorem la mort d'un estimat amic, Sentit Comú, que ha estat entre nosaltres durant molts anys. Ningú sap del cert quants anys tenia, ja que les dades sobre el seu naixement fa molt que s'han perdut en les tortuositats de la burocràcia.

Serà recordat per haver sabut conrear lliçons tan valuoses com:

- s'ha de treballar per poder tenir un sostre propi
- es necessita llegir cada dia una mica
- saber què els ocells que matinen aconsegueixen cucs
- la vida no sempre és justa
- potser hagi estat jo el culpable

Sentit Comú va viure sota simples i eficaces consignes:

- no gastis més del que guanyes

i estratègies parentals de confiança:

- els adults, es faran càrrec dels seus nens

La seva salut va començar a deteriorar-se ràpidament quan es van aplicar regles ben intencionades però ineficaçes:

- Informes respecte d'un nen de sis anys acusat d'abús sexual per haver fet un petó a una companya de classe
- Adolescents que van haver de marxar a una altra escola per haver denunciat un company distribuïdor de droga
- Una mestra acomiadada per reprendre un alumne indisciplinat

Sentit Comú va perdre terreny quan els pares van atacar als mestres només per fer el treball en el qual ells van fracassar:

- en disciplinar als seus ingovernables fills
- en declinar encara més quan les escoles van haver de requerir un permís dels pares per administrar una aspirina
- en posar protector solar o posar una tirita a un alumne encara que això sí, no podien informar als pares si una alumna estava embarassada i volia avortar

Sentit Comú va perdre el desig de viure, quan els Deu Manaments es van convertir en material risible, quan algunes esglésies en negocis i els criminals van començar a rebre millor tracte que les seves víctimes.

Per Sentit Comú va ser un cop dur que un ja no pugui defensar-se d'un lladre a casa, però que el lladre pugui demandar per agressió, i que si un policia mata un lladre, encara que aquest estava armat, sigui immediatament investigat per excés de defensa, quan no acusat de gallet fàcil.

La mort de Sentit Comú va ser precedida per la dels seus pares, Veritat i Confiança, la de la seva esposa Discreció, la de la seva filla Responsabilitat i la del seu fill Raciocini.

El sobreviuen els seus tres germanastres: Conec els meus drets, Un altre té la culpa, i Sóc una víctima de la societat.

No hi va haver molta gent en el seu funeral perquè molt pocs es van assabentar que s'havia anat.

Que descansi en Pau

Cap fred, cor calent (II)

2010-11-29T21:00:00.000+01:00

No podem estar refundant Esquerra Republicana contínuament, hem d’anar a la darrera i definitiva refundació, amb serietat i sentit generacional de país.

Cap fred, cor calent (I)

2010-11-28T23:12:00.003+01:00

Ho vaig anar dient en les meves converses, si la suma de tots els diputats independentistes no sumen 21 ó més escons serà un fracàs de l’independentisme. Ara sumem 14.. 10 de Esquerra i 4 de Solidaritat, per tant retrocés, però sobretot desfeta de l’esquerra independentista.

Ara per a ara m’agafo a una cita de Winston Churchill...L'èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se.

Personalment estic avesat a no fer-ne il•lusions ni a desesperar-me mai.

A la meva mare i el meu pare

2010-11-22T06:50:00.003+01:00

Per la aventura que vam comença tots plegats avui fa 50 anys.
Una abraçada fins al cor

La mare (Dyango)

El nen és petit i, mig adormit,
la mare se'l mira
i, junts al bressol,
no el deixa mai sol.
Joiosa sospira
i, vetllant el seu somni amb amor.

El meu fill val un món i un tresor
i de tot cor li canta amorosa.
Fes nones, reiet,
fes nones fill meu,
que ets un angelet
que m'ha enviat Déu.

El besa a la cara,
el besa al front,
petons d'una mare
"lo" més gran del món.

El nen és més gran.
La mare plorant
No surtis de nit
i fuig dels brogits,
treballa i estudia.
I tapant-li els defectes que té,
l'aconsella amb "carinyo" i el guia
pel camí del treball i del bé,
que és el que ella desitja i ansia.

Perdona, fill meu,
però jo t'haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí.
Qui mal t'aconsella,
deu ser un ningú,
fes cas d'una vella
que sols viu per tu..

Veient-te perdut i tot despreciat,
perquè no has vingut
aquí al meu costat?
No abaixis la cara,
aixeca el front,
que et queda una mare,
"lo" més gran del món.

http://www.youtube.com/watch?v=4l-K5u5F0p0&feature=fvst

A la recerca de la difícil Fraternitat

2010-11-20T18:38:00.000+01:00

Les persones tenim que ser valorades nomes per la nostra condició humana, mai pel color de la nostra pell, la nostra nacionalitat ó la nostra religió.

Els nous deu manaments

2010-11-11T22:22:00.002+01:00

1 .- Seràs lleial a la teva consciència.

2 .- Llegiràs.

3 .- Compartiràs els teus coneixements.

4 .- Dubtaràs de tot i tot estarà sotmès a la crítica.

5 .- Renunciaràs a tota forma de violència.

6 .- Faràs servir preservatiu.

7 .- Coneixeràs, practicaràs i difondràs els Drets Humans.

8 .- No discriminaràs.

9 .- Practicaràs la solidaritat.

10 .- Seràs feliç, però mai a costa de la felicitat dels altres.

Molta mala sort Sàhara

2010-11-10T20:43:00.000+01:00

Mala sort té el poble saharaui, molta mala sort, per una costat per la situació actual del tauler de la geopolítica mundial ja que el Marroc ara en aquests i altres moments es massa important per la estabilitat d’Europa i el nord d’África i per l’altre perquè els interessos econòmics son quantiosos tant a Espanya com a França principalment.

Molta mala sort el poble saharaui, ja que el seu ocupant i opressor es un altre país musulmà, mala sort no haver sigut un Estat jueu el seus botxins.

I molta mala sort per la hipocresia mundial imperant, mala sort també per tindre poca força mediàtica i no poder reunir a les principals capitals del mon occidental manifestacions de condemna al país que els està destruint com a poble i com a cultura.

Mala sort

Números sense papers

2010-11-09T20:03:00.002+01:00

-Nosaltres nomes som simples números dins del gran engranatge de la estadística de l’Estat.

-Sou afortunats, jo no soc ni un zero a l’esquerra.

Així en responia avui un immigrant subsaharià sense papers.

Esquerra, pal de paller de l’independentisme d’esquerres

2010-11-06T19:17:00.000+01:00

Jordi Fàbrega, líder del independentisme, en un article al diari El Periodico de Catalunya, apunta a que Esquerra sigui el pal de paller de tot el procés cap al nou Estat.

La sentència del Tribunal Constitucional, la resposta ciutadana multitudinària clamant per la independència el 10-J, les més de 500.000 persones que hem participat en les consultes sobre la independència en més de 450 municipis han marcat un abans i un després al nostre país. El debat sobre la independència és present en el conjunt de la societat i de les opcions polítiques.

Vivim en un context de crisi econòmica sense precedents, agreujat per una retallada de la despesa pública que afecta seriosament les polítiques socials. L'atur afecta ja el 16%, de la nostra societat, el 18% de la població viu al llindar de la pobresa, les administracions del nostre país viuen en una situació d'asfíxia econòmica. La disminució de la recaptació directa, però sobretot l'espoli fiscal depredador que ens imposa Espanya i que ens substrau el 10% (PIB) de la riquesa que generem cada any, i que mai retornen en forma de serveis al principat de Catalunya. De cada 10 anys que treballem, un el dediquem a pagar uns impostos a un Estat que no ens dona cap contraprestació a canvi. Això, en un context de crisi econòmica i de decisió unilateral per part de l'Estat, d'aplicar retallades en els drets socials i laborals als nostres pensionistes, els nostres treballadors públics, privats i autònoms.

Pensin i reflexionin; hi ha una sentència del Tribunal Suprem alemany davant la reclamació del land de Baviera que havia de pagar més del 4% del seu PIB al Govern central alemany, i el tribunal suprem va resoldre que cap land d'Alemanya podria aportar més enllà de 3,6% del seu PIB al Govern central, ja que posava en perill el desenvolupament mateix del territori propi, nosaltres paguem el 10%, la pregunta és, què podríem fer els catalans i catalanes amb aquest 10% que deuen ésser uns 18.000 milions d'euros l'any 2010? I no només les coses que podríem fer, sinó de les coses imprescindibles que deixem de fer (en recerca i posicionament econòmic del país, infraestructures, integració social...) de forma que la seva manca determina la nostra mort econòmica per combustió lenta que es combina amb l'ofensiva judicial, política i mediàtica en el flanc sociocultural i identitari.

Catalunya viu immersa en una situació difícil a nivell social i de crisi de valors, desapareix la cultura de l'esforç i estem ofuscats entre el desànim i el català emprenyat, però a sobre no tenim la capacitat de poder decidir sobre el nostre futur per nosaltres mateixos. Constantment estem supeditats als designis de l'Estat central, és en aquest context que cal més que mai superar el marc autonòmic i afrontar sense renúncies i decididament la via de la nostra independència nacional. No sols per consciència nacional, sinó també per sentit comú i aquí no sols hi hem de treballar els independentistes, sinó sobretot els que no ho són.

L'independentisme és també social, hem d'acceptar amb normalitat que la llengua castellana també és la llengua pròpia de moltes persones del nostre país, que hi pot haver ciutadans que tinguin sentiments vers Espanya i alhora estar d'acord amb la independència. Hem de saber sumar i no restar, hem d¿aprendre a positivitzar i no negativitzar, a construir i no a destruir, a ésser generós i no mirar pels propis interessos personals o de partit. La independència sols la podem aconseguir des de la cohesió del país i amb tots plegats, no hi sobra ningú i hi falta tothom.

En el marc del Govern d'entesa o popularment dit tripartit, ERC ha realitzat una tasca de govern en polítiques que no s'havien realitzat mai al nostre país. Malgrat tot, la percepció social és negativa. Nosaltres entenem que això no és just. Sectors polítics i socials criminalitzen ERC pel seu pacte amb en Montilla, però no per les seves polítiques socials o nacionals. Cal reconèixer-li a Esquerra la tasca feta en la construcció nacional des de la Generalitat. Impulsant lleis estratègiques (cinema, vegueries, consultes...) o desplegant i fomentant polítiques en l¿àmbit del turisme amb identitat, el petit comerç, la indústria, els ajuts al món municipal com mai havien tingut, o les polítiques públiques amb els sectors més desafavorits ...

Nosaltres pensem que el país s'ha de gestionar en el dia a dia i donar resposta a les inquietuds i les necessitats immediates. No creiem en falses promeses d'una independència que ha d'arribar el dia de Reis. No creiem en purismes d'última hora destinats a reescalfar una parròquia ja convençuda. El país ja acumula massa frustracions per confiar en propostes express que no fan sinó aplanar farines a aquells que prometen un concert econòmic que quan tocava no van reclamar i que el sentit comú de qualsevol ciutadà que no sigui devot dels miracles és suficient per veure que si l'Estatut no ha estat possible, això encara menys.

Aleshores, quin és el camí? Per nosaltres no és altre que el d'obrir un procés democràtic cap a la independència, cercant la confrontació política i institucional amb l'Estat. Allò que no ens reconeixen ni ens deixen exercitar, com és l'autodeterminació.

Ara és l'hora de la insubmissió vers Espanya, i per això volem fer una crida a ERC com a únic partit independentista i d'esquerres fins ara amb presència parlamentària, del seu compromís cap aquesta via, gestionant el dia a dia, abanderant les polítiques socials des de l'esquerra no dogmàtica i sobretot cercant la unitat d'acció postelectoral amb les formacions polítiques parlamentàries i extraparlamentàries, formacions municipalistes, moviments socials i societat civil en general en el marc d'una majoria social que aprofundeixi en el camí cap a la independència.

Per nosaltres ha finalitzat una etapa, s'ha forçat el màxim amb l'Estatut i s'ha demostrat que ja no tenim encaix a Espanya. Ara és l'hora d'encetar al costat de la gent valenta i amb il·lusió una nova senda, d'afrontar amb serenor, intel·ligència i responsabilitat els nous reptes que planteja el camí cap a la independència.

Pel compromís cap a la independència cal que ERC com a opció política sòlida d'esquerres i seriosa afronti aquesta nova etapa. Caldrà cercar complicitats amb altres formacions, espais polítics i socials del sobiranisme català en aquest nou camí en el marc d'una entesa nacional. De la seva força en depèn en gran part el futur de la nostra llibertat i del llegat que ens varen deixar Macià i Companys, però sobretot per les futures generacions, per elles val la pena que ens movem i ens comprometem. Nosaltres, així ho farem.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20101105/novembre-compromis-per-independencia/580357.shtml

El meu Govern

2010-10-24T19:52:00.001+02:00

En aquests darrers 7 anys al Govern de la Generalitat no se’l ha conegut gaire amb el seu nom natural, el Govern, sinó com Tripartit; segons la manera que la gent i els seus rivals politics han emprat aquesta definició sonava com alguna cosa aliena i quasi despectiva a la màxima institució catalana, com si fos una forma de govern contra-natura.

Personalment he sigut poc partidari que al meu govern se’l nombres en aquesta definició de tripartit; mani que mani, sempre serà el Govern de la Generalitat ó be el Govern de Catalunya.

A partir del 28 de Novembre tindrem un nou govern i segons les enquestes Convergència i Unió te molts de números per a constituí govern, ja sigui en coalició ó be en solitari; tant si son ells com si no, tant si els que seran son de la meva tendència com si no (soc militant d’Esquerra Republicana), tant si em cauen millor o pitjor... per a mi serà el Govern de la Generalitat de Catalunya, sense cap adjectiu més.

La Veritat?

2010-10-21T21:26:00.000+02:00

Diuen que la Veritat ens farà lliures...

Jo no puc assegurar que ens faci lliures el saber que hi ha dins al moll del os, però si que puc dir que la Veritat pura i dura ens trenca l’anima des de dins cap a enfora, de dalt cap baix i d’un costat cap l’altre.

Lliures no ho se, però si que ens convida a ficar com mai els peus a terra i a esser més conseqüents en la nostra vida i els nostres fets socials.

Diuen que la Veritat esta aquí fora... no!!!, no esta aquí fora, es dins, dins de cadascun i cadascuna de nosaltres... simplement ens fa por el saber que conté aquesta Veritat.

Ensorrament

2010-10-10T14:59:00.000+02:00

La pedra no aguanta la pressió de l’edifici, la pedra té fissures de dins cap a enfora, per tant cal retirar-la abans de col·locar una altra filera de cubiques pedres.

Aquest maleït Israel. Els mèrits i miracles d'un Estat contra el que ara apunten tots

2010-10-06T22:29:00.001+02:00

La sistemàtica desqualificació de l'Estat d'Israel s'ha convertit en una moneda corrent tan greu com la desqualificació dels jueus que va fer el Tercer Reich per cometre l'Holocaust. Així com alguns fanàtics demanen ara un Orient Mitjà Israelrein (sense Israel), els nazis volien un món Judenrein (sense jueus).

La mateixa mecànica; en ambdós casos es procura assenyalar-los com a indesitjables, criminals, i fins com a bacteris infecciosos. Diuen que cal exterminar aquest "càncer" (Israel ara, tots els jueus abans) com a mesura d'higiene, perquè hi hagi pau, per aconseguir justícia, per bé de la humanitat. La major part del món creu en aquestes diatribes o dubta, o es manté indiferent, o és còmplice.

Abans de 1939, Hitler va promulgar suficient quantitat de "lleis racials "que convidaven al més reticent per fer desaparèixer jueus. No hi va haver una eficaç repulsa a semblant atrocitat. I l'atrocitat es va poder dur a terme sense dificultats. Ara, qualsevol persona informada pot advertir la doble vara amb què es mesura a Israel, exagerant sempre els seus errors i, al mateix temps, deixant al marge les seves virtuts.

Martelleja el concepte de que Israel és culpable, perquè faci o perquè no faci, acabi sempre convertit en victimari menyspreable i irredimible etern. Per tant, ha de ser esborrat del mapa, com proclama un cap de Estat sense que les Nacions Unides li exigeixin retractar-se si més no.

Es van complir 62 anys de la independència israeliana.

Vaig a ser políticament incorrecte i assenyalaré els mèrits d'Israel. Només els mèrits. Els seus defectes i inunden la premsa i els cercles de tota classe.

És un dels països més petits, amb la mil•lèsima part de la població mundial. Va ser desèrtic en la major part de la seva extensió. No té recursos naturals.

Està envoltat per un vast setge d'assetjament permanent. Ha de mantenir actiu un exèrcit popular integrat pels seus ciutadans per defensar-se de dia i de nit, cada dia i cada nit.

Pateix conflictes interiors deguts a la seva gran pluralitat. No obstant això,manté l'admirable qualitat del seu sistema democràtic i s'ha convertit en una potència científica, cultural i econòmica.

Fa enveja. I, en gran part, aquesta enveja genera odi.

Vegem alguns fets.

La seva població arriba als set milions i mig de persones, de les quals un 20 per cent són àrabs que arriben a intendents, diputats, acadèmics i ministres. Un vicecanceller israelià va ser àrab musulmà.

Tot i l'amenaça dels seus veïns i la tensió generada pels màrtirs místics l'esperança de vida actual s'enfila als 81 anys, molt per dalt de la mitjana mundial, que es queda en els 67 anys. Supera a Anglaterra, Estats Units i Alemanya.

Més del 60 per cent dels ciutadans se senten satisfets o molt satisfets per la qualitat de vida, tot i les òbvies dificultats que genera la tenaç amenaça d'alguns països i organitzacions terroristes.

El desenvolupament científic i tecnològic assolit posa a Israel entre els països més progressistes de l'orbe. Té la major proporció de enginyers per càpita del món sencer. La seva creació de patents és sorprenent.Només cal fer algunes comparacions: de 1980 a 2000, es van registrar 77 patents egípcies i 171 saudites en els Estats Units, davant de 7.652 israelians.

En aquesta allau de patents sobresurten les que milloren els equips mèdics. Els seus hospitals brillen per l’excel•lència i en ells són pacients, metges i caps d'equip tant els jueus com els àrabs, sense cap discriminació.

Israel ha estat reconegut com un dels vuit únics països amb capacitat d'enviar un satèl•lit a l'espai. Produeix més papers científics per càpita que qualsevol altra nació del globus.

Està al capdavant de les companyies valorades al Nasdaq, amb l'excepció dels Estats Units, més que tot Europa, Índia, Xina i Japó juntes. En proporció amb el seva població, Israel va desenvolupar el nombre més gran de companyies de iniciatives (start-up) tecnològics del món.

Pocs presten atenció al fet que és un país més segur que Suïssa, per exemple. En els seus carrers, la mitjana d'assassinats anuals és de 1,8 per cada 100.000 persones. En terres helvètiques, la xifra arriba als 2,3: a Rússia supera els 16, i a Sud-àfrica s'acosta als 40. La major part dels ferits i morts són conseqüència dels atacs amb míssils que llancen les organitzacions terroristes des dels territoris que Israel ha evacuat.

El vice-primer ministre, va dir: "Hem d'estar molt satisfets en aquest 62 aniversari de la independència. Al desert, en una terra sense recursos naturals, construïm un Estat amb gran fortalesa, vitalitat i excepcionals èxits en ciència, cultura, medicina, agricultura, economia i altes tecnologies. Afrontem amenaces greus en una zona que sempre va ser hostil. El nostre govern ha de reflexionar amb sentit comú i actuar. I no sempre a nivell militar ".

L'Estat ofereix, per llei, prestacions d'assistència social, subsidis, serveis mèdics, pensions, educació, infraestructures i altres beneficis socials als 250.000 palestins que viuen a la zona oriental de Jerusalem, els mateixos dels que gaudeixen els altres ciutadans àrabs del país.

És l'única nació en la història de la humanitat que va aconseguir fer reviure una llengua que no es parlava. L'hebreu bíblic, la llengua que es va utilitzar durant els dos primers estats jueus que van existir en aquest territori, s'ha convertit en un instrument que permet expressar-se a poetes, novel•listes, científics, periodistes i polítics, amb una riquesa que conjuga les meravelles del passat amb els desafiaments del present.

Des de la seva independència, ha obtingut més premis Nobel per càpita que qualsevol altre país del planeta.

Un fenomen impressionant és l'obsessió israeliana per repoblar seu sòl. Des d'abans de la independència, funcionava un fons destinat a plantar arbres. Per aquesta raó, quan en 1947 les Nacions Unides van proposar la partició de Palestina -en aquells dies dominada pels britànics- en un Estat àrab i un altre jueu, a aquest últim li van assignar gairebé totes les zones àrides. Israel planta arbres amb una obsessió febril.

Commou observar les catifes verdes que es dilaten en turons i planes que havien corcat l'erosió i l'abandó. En moltes parts, ara hi ha frondosos boscos i fins i tot ha començat a modificar el clima. Des de fa dècades, és tradició que els homenatges es tradueixin en plantació d'arbres, no en monuments. Allà, per mantenir la memòria, per cada mort es planta un arbre o un bosc.

Israel va crear l'únic sistema col•lectivista democràtic de la història, pel qual es pot entrar i sortir sense cap restricció. Em refereixo al kibbutz. Es van fundar i prosperar centenars de llogarets d'acord amb aquest tipus de vida. La major part de els pares fundadors de l'Estat van néixer, van viure o es van formar en algun kibbutz.

Gairebé el 93% de les llars a Israel utilitzen l'energia solar per escalfar l'aigua. És el percentatge més alt del món, i es treballa amb entusiasme en la creació d'altres energies alternatives. La manca absoluta de petroli i altres recursos naturals exigeix fomentar la imaginació.

Golda Meir solia criticar a Moisès: "Havent tant petroli a la zona, va haver d’anar-se’n a quedar en l'únic racó on no hi ha una gota ".

Des de fa dècades, Israel atrau una enorme quantitat d'inversions estrangeres. Són les més grans del món, si se les mesura per càpita: 30 vegades més que Europa.

Des d'abans de la independència, va posar l'accent en la cultura i el coneixement. A Jerusalem va fundar una prestigiosa universitat, amb el compromís personal i apassionat d'Albert Einstein. En Rejovot va erigir el primer centre d'investigacions científiques de Medi Orient i en la ciutat de Haifa, l'imponent Tecnión. Ara funcionen sis universitats de reconeguts mèrits i s'han format quatre Silicon Valleys.

Així com hi va haver ceguesa davant l'absurd que publicitava el nazisme sobre el caràcter de "raça inferior ó raça infecta "que constituïen els jueus, hi ha ceguesa respecte de les virtuts impressionants d'Israel.

Com a referència final d'aquest article, que podria allargar amb més dades, esmentaré els formidables moviments per la pau que van desenvolupar els seus habitants i dirigents, molt superiors als que es van formar (es van formar?) en tota la resta de l'Orient Mitja. Quedaria per a una altra ocasió analitzar per què es van quedar sense forces.

A aquest "maleït Israel" pretenen esborrar del mapa. Prometen que, sense la seva existència, tot funcionaria millor, així com els nazis van prometre que el món funcionaria millor sense jueus.

És tan evident el grotesc, que ni es pot perdre el temps en una refutació.

Llàgrimes de tardor per la Nuria

2010-10-04T00:03:00.001+02:00

Vaig obrir aquest dissabte passat el correu electrònic en un dia ja de per si gens bo i aquest dia s’ha convertit en molt més negre encara; i la causa vas ser tu estimada Nuria, les noticies em deien que havies traspassat a l’Orient Etern a causa de la teva dura infermetat.

Nomes feia uns dies que vam parlar per telèfon desprès de la teva operació, i em vaig alegrar molt de sentir-te tant jovial, animada i vital; tant que ens vam conjurar mútuament per a ficar en refresc una bona ampolla de cava per al nostre sopar anual del Desembre i brindar plegats per la nostra lluita per la Vida.

Jo tinc la ampolla de cava ja en refresc i estigues ben segura, estimada Nuria que en aquest sopar dirigiré un brindis a la teva memòria com tu te mereixes.

Ha nascut un símbol

2010-10-03T09:27:00.001+02:00

El pont de Deltebre – Sant Jaume sobre el riu Ebre no es un pont més, ni tampoc es un pont estratègic dins a les infraestructures vitals de Catalunya i de les Terres de l’Ebre, ja que si ho fos, no s’hagués estat 100 anys per a fer-lo.

Però si serà la part essencial del futur anell viari del delta que d’una vegada per totes vertebrarà la part final del riu Ebre. I també és ja a partir d’ara el donar-se la mà les dues parts de la riba.

Ha nascut un símbol, un nou punt de passeig, un nou punt de trobada, un nou punt de noves histories, qui sap quantes histories com en el famós pont de Madison, a nascut un nou futur.

El pont de Sant Jaume – Deltebre no es un pont més, es més que un pont; nomes la gent que vivim en el delta de l’Ebre ho comprenem en tota la seva expressió.

I neix també una mite, la de les barcasses, engolides pel progrés.

Humilitat

2010-09-27T22:00:00.000+02:00

Tot el nostre poder com a espècie, tot el nostre poder d’éssers superiors, tota la nostra vanitat tecnològica, tot el nostre orgull de creure’ns per damunt de tot ésser viu s’està tornant en no res davant un escanyolit rastrer i bavós mol•lusc de fràgil cuirassa.

La seva fragilitat individual es la base de la seva força com a grup que interacciona al seu medi com un immens organisme. Nosaltres som immensament superiors en tots els aspectes al caragol poma, però la nostra falta d’humilitat ens pot dur a un seriós daltabaix econòmic.

La nostra superba superioritat es la base de la nostra debilitat.

Vaga general

2010-09-23T21:21:00.001+02:00

Tots el drets, el de fer vaga el dia 29 i el de treballar el mateix dia, estan garantits per la Constitució i les lleis que de ella mateixa emanen a tal respecte. Però a la practica aquesta llibertat esta coaccionada per totes les parts.

Una immensa majoria de treballadors i treballadores de empreses petites i mitjanes faran vaga per por als piquets; i també una altra immensa majoria de treballadors i treballadores treballaran per por a ser mal vistos per les seves empreses.

El camí fins arribar a la llibertat sense por es molt llarg, massa llarg potser.

Viatge interior

2010-09-22T23:53:00.001+02:00

Que no hagin penes,
ni dreceres ni paranys,
que no et faltin bons amics,
que tinguis l'esperit en pau.

Que trobis tendresa
i amors a qui estimar,
així com aigües tranquiles
on tu puguis fondejar.

Si la vida és injusta
i alguna vegada et fa dubtar,
que no et falti la força mai
per a poder continuar.

Que el camí et sigui fàcil
i no t'aturis mai,
la nit és un llarg viatge
però s'ha de poder i saber arribar.

Que no hagin penes,
ni promeses, ni enganys,
que ningú et digui mai
per on has de passar.

Si el vent et ve en contra,
si els temps vénen durs,
que sempre hi hagi una mà
on et puguis agafar.

Quan les nits siguin fredes,
que et puguis abrigar,
i que no et faltin companys
amb qui poder conversar.

Quan el camí s'acabi
o creguis haver arribat,
jo t'estaré esperant.

La nit és un viatge llarg
però jo sempre estaré allà,
... esperant-te.

La penosa divisió del catalanisme

2010-09-21T19:46:00.002+02:00

Així com havia estat, de molt jove, un catòlic, apostòlic i romà, de comunió gairebé diària, ara sóc un ateu convençut, no un d’aquells “ateus” que a l’hora de la mort acaben demanant un confessor.
Així com havia estat un monàrquic liberal, ara sóc republicà.
Així com abans em creia bisexual, ara sóc un gai militant i compromès.

Jo abans em sentia espanyol i cada vegada que escoltava l’himne d’Espanya se’m posava la pell de gallina per l’emoció, i recordo que quan vaig jurar bandera al campament de Los Castillejos, l’any 1952, també l’emoció em va fer plorar.
Què m’hauran fet els espanyols perquè ara no em senti espanyol i sigui un fervent independentista?
Potser per la meva formació jurídica (sóc llicenciat en Dret) sempre m’ha agradat afinar en els conceptes i les paraules i he volgut veure que diu el Diccionari de la llengua catalana pel que fa a una sèrie de mots que penso que la gent del carrer no té massa clars i per saber on situar-me.

Nacionalista: “Que propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació”.

Catalanista: “Adepte del catalanisme com a opció política”. Catalanisme: “Moviment que defensa el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans”.

Sobiranista: No hi és, però suposo que fa referència a sobirania, que defineix com “Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder” (És una definició que no m’acaba de convèncer).

Autodeterminista: Tampoc hi és, però defineix autodeterminació com a “Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític”.

Autonomista: “Partidari de l’autonomisme” i defineix l’autonomisme com a “Doctrina que defensa els principis autonòmics”, i autonomia com a “Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis”.

Independentista: “Partidari de la independència política” i diu que independència és la “Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc., no sotmesos a l’autoritat d’altres”. Es tracta, doncs, d’una qüestió de matisos i d’aquí que la gent no ho tingui clar.

Jo, tanmateix em podria definir com a un catalanista, nacionalista, autodeterminista, independentista, perquè sóc català, estic convençut que Catalunya és una nació, que té un dret innegable a l’autodeterminació i vull la independència i la sobirania plena de la meva nació.

L’ascens de l’independentisme entre els catalans és un fet inqüestionable a mida que es van convencent que la via espanyola no té sortida. Una conseqüència és l’aparició d’una sèrie d’iniciatives cívicopolítiques amb diversos noms (plataformes, crides, entitats, blocs, associacions, col·lectius, cercles d’estudis, comissions, cases, etc), però, com diu el sociòleg Salvador Cardús, tot això posa en relleu l’atomització i fragmentació interna de l’independentisme català per una “clara i contundent manca de lideratge de CIU i d’ERC envers les seves bases pròpies militants i envers la societat civil del país”.

ERC es defineix clarament com a independentista, cosa que no succeeix amb CIU, que juga amb l’ambigüitat i no s’acaba de decidir, potser per por a perdre vots.

En un article recent de Vicenç Relats i una carta de Jaume Garcia i Ruiz a l’Avui, lamento no recordar quin dels dos ho diu, parla de dues estratègies amb les quals estic totalment d’acord:

“A) Cal ampliar la base social de l’independentisme i crear des del govern estructures necessàries per al funcionament d’un Estat abans de reclamar la independència.
B) Ja ha arribat el moment d’actuar per obtenir un estat propi”. I cal que les dues s’acceptin i es respectin i no es vegin com enemigues o adversàries. Els enemics són d’altres i no s’han de dedicar a atacar-se i destruir-se mútuament”.

Des que el 1714 vam ésser annexionats a la Corona de Castella, por justo derecho de conquista (paraules de Felip V) hi ha hagut independentistes a Catalunya que han volgut recuperar la llibertat com a nació, com a poble, perquè la persecució i la repressió contra la nostra cultura i la nostra llengua ha estat constant i en tots els governs, manés qui manés, fossin de dretes o d’esquerres i per això Espanya (Castella) no ha sabut constituir-se en una autèntica nació i, perquè sempre ens ha vist diferents i, en certa manera també ens ha envejat, encara que no ho reconeixerà mai. Amb Franco les ganes d’independència van créixer i darrerament amb el govern d’Aznar encara més. I és per la sola cosa que en certa manera hem d’estar-li agraïts.

Fa pocs dies, el mateix Salvador Cardús, a La Vanguardia, escrivia:

“L’independentisme ha sortit de l’armari fruit de la maduració política i es multiplica. Però no està aglutinat. És una realitat en moviment però que encara no s’ha aglutinat en una expressió institucional forta ni en un lideratge clar.L’independentisme només té un camí possible: el d’una educada, tenaç i molt intel·ligent radicalitat democràtica”.

Crec que té molta raó. Com també la té Ferran Mascarell en un altre article a l’Avui, quan diu que:

“Més catalans que mai estan considerant un ideal d’independència respecte a Espanya. És un fet: l’ideal d’una Catalunya independent està ampliant la seva presència en les cosmovisions del futur de la societat catalana. Cada cop són més els catalans que donen per impossible una entesa sincera i profitosa amb la societat espanyola. Cada cop són menys els que confien en la possibilitat de pactar un veritable Estat democràtic plurinacional.
La idea d’independència és al carrer com mai no havia estat en temps democràtics. La democràcia no ha suposat el reconeixement de la dimensió plurinacional de l’Estat. El debat social sobre una Catalunya independent es manifesta en un marc de majoritària desconfiança envers els dirigents independentistes de carnet. La gent està fatigada de la manca d’estratègia de la política catalana. Estan escaldats per la immobilitat política dels uns i es manifesten indiferents davant la utopia vàcua dels altres. El debat social sobre la independència és lícit i necessari. És un signe de maduresa democràtica. La societat catalana només té un camí possible: desplegar una dinàmica social que permeti combinar els ideals de cadascú amb una educada, contínua i intel·ligent radicalitat catalanista. Seria magnífic que ningú pretengués monopolitzar el catalanisme. Aquest és el principal signe de maduresa pràctica del catalanisme: ser la base d’una àmplia i plural majoria social capaç de treballar plegada en favor del seu autogovern ple”.

També hi estic plenament d’acord. Quan s’adonaran totes aquelles iniciatives cívico-polítiques i els partits nacionalistes, que no aconseguirem res dividits i fent-se la guerra els uns als altres. Si us plau! On és aquell seny català? Ara cal la unió o la unitat d’acció.

Quan siguem independents ja tindran temps de barallar-se en llur afany de poder. És això predicar en el desert?

Si és així no aconseguirem res.

Armand De Fluvià, heraldista. Avalador del Manifest 12 d'abril

Iniciació

2010-09-19T14:40:00.001+02:00

Dues vegades neix tota persona

Una, contra la seva voluntat,
l'altra, exercint la seva llibertat.

Una, per mans alienes,
l'altra, per decisió pròpia.

Una, acompanyada per dolors de part,
l'altra, beneïda per dolors de creativitat.

Una, és un fet únic,
l'altra, es perllonga tots els dies de la vida.

Una, és un esdeveniment de la natura,
l'altra, un naixement espiritual.

El primer naixement
és la sortida del cos matern cap al món exerior.

El segon naixement
és l'ingrés a la pròpia essència.

Elimelej Bar Shaul

Covardies teològiques

2010-09-18T14:01:00.000+02:00

Quan es te por divina a les reacciones viscerals d’intolerants que es creuen en possessió de la Veritat Teològica Suprema, no es fa cap favor als principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat; i encara molt menys al concepte de Democràcia basada en la Tolerància i el Respecte.

No es just que des de sectors progressistes carreguin contra certes confessions religioses i tinguin la callada per resposta quan es tracta d’altres confessions, simplement pel fet de tindre por a les reaccions abans citades d’aquestes darreres.

Perdre el respecte a uns per que no tenen reaccions violentes i tindre por a altres per que son violents es simplement covardia.

Es millor ser respectat que no temut. Res de bo te una ideologia sigui social,política o religiosa si la societat la tem. Res de bo ha de tindre una societat que nomes treu pit davant dels que sap que res li faran.