Mai el poble que s’aixeca ben d’hora cada dia, es a dir, la classe treballadora o la classe mitjana han provocat mai cap crisis econòmica, ja que la nostra experiència més que centenària ens diu que aquestes crisis sempre repercuteixen contra la nostra estabilitat i dignitat com a persones.
Les crisis nomes les poden provocar els grans lobbys econòmics, que son els únics que treuen profit d’aquests rius socioeconòmics inestables i turbulents; i que amb la seva inexistent absència d’escrúpols no dubten en sacrificar països, governs democràtics, estabilitats socials, societats civils, famílies i persones.
Que no ens ho facin creure, nosaltres no tenim res a veure amb la prima de risc ni amb els índexs borsaris ni amb la pressió dels mercats; els únics mercats que nosaltres dominem, coneixem i tenim una excel·lent relació personal i molta més cura son els que cada setmana a moltes places del nostre país es munten per a fer el millor dels comerços, un comerç entre gent senzilla que vol viure amb pau.
Malgrat tot, lluitarem pels nostres ideals, es el nostre deure i el millor dels nostres drets
