Afortunadament una gran part de la societat no pensa com jo, la meva veritat no es la mateixa que la de la meva veïna, ni la meva veïna pensa igual que el seu amic llunyà.
No hi ha veritats absolutes i diria que tampoc de relatives; el que es molt cert per a una cultura, per a un altra es una banalitat estúpida. I per aquestes veritats absolutes o relatives ens hem barallat, odiat i destruït fins la mort.
Per la meva veritat m’he cregut un esser superior, menyspreant a altres que a la vegada també em menyspreen a mi per considerar-me un equivocat i un esser inferior.
Diuen que la veritat és allí a fora, però potser estigui dins de tot... nomes potser.
0 comentaris:
Publica un comentari