Pare
digueu-me què li han fet al riu que ja no canta,
rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu.
Pare
digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres,
a l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-se.
Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare, i tancar amb tres panys la casa.
I deia vostè...
Pare
si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells.
Pare
on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel.
Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang, el vent ho canta plorant.
Pare
ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare
no, no tingueu por, i digueu que no, que jo us espero.
Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.
